El titiritero argentino Javier Villafañe (1909-1996) recorrió Castilla y León y Aragón en los años ochenta y en cada escuela donde actuaba pedía a los niños que escribieran un cuento. Miles de cuentos más tarde los publicó en forma de libro. La compañía aragonesa Viridiana ha hecho una selección de 60 para subirlos al escenario. Es Villafañe convertido en títere quien inicia el espectáculo, dejando paso a las cinco actrices que irán interpretando las historias. La puesta en escena es austera, el blanco es el color predominante, incluso en el vestuario, y sólo hay espacio para la palabra y, en determinados momentos, para la presencia de algún objeto o para el juego audiovisual. Este es un espectáculo de justa medida, sencillo sin pretensiones, que gustará a todo tipo de público porque de lo que se trata es de sumergirse durante una hora en el universo infantil pasándolo la mar de bien. La ingenuidad, la crueldad, la inocencia y la estupefacción ante el mundo despiertan la sorpresa y la risa del público. La imaginación no tiene límites. Asesinatos, juegos, otros universos, princesas y castillos, personajes literarios como por ejemplo Don Quijote van desfilando a manos de unas intérpretes entregadas a la causa de la pieza coral. Y no siempre con los finales clásicos. Hay quienes se permito acabar con aquel «y se casaron» añadiendo y «como no tuvieron hijos vivieron tranquilos y bien». O desmitificando el malvado dragón, que, ante las quejas de un rey pobre porque quería llevarse la princesa, «por no escuchar lamentaciones se volvió a su cueva».
Direcció: Jesús Arbués
Direcció: Jesús Arbués
Intèrprets: Merche Albero, Raquel Anadón, Pilar Barrio, Begoña Coarasa i Elena Gómez
Dia i lloc: Del 8 al 19 d'abril al Teatre del Raval
Dia i lloc: Del 8 al 19 d'abril al Teatre del Raval
---------------------------------------------------------------------------------- 
El titellaire argentí Javier Villafañe (1909-1996) va recórrer Castella i Lleó i Aragó als anys vuitanta i a cada escola on actuava demanava als nens que escrivissin un conte. Milers de contes més tard els publicà en forma de llibre. La companyia aragonesa Viridiana n'ha fet una tria de 60 per pujar-los a l'escenari. És Villafañe convertit en titella qui inicia l'espectacle, deixant pas a les cinc actrius que aniran interpretant les històries. La posada en escena és austera, el blanc és el color predominant, fins i tot en el vestuari, i només hi ha espai per a la paraula i, en determinats moments, per a la presència d'algun objecte o per al joc audiovisual. Aquest és un espectacle de justa mesura, senzill, sense pretensions, que agradarà a tot tipus de públic perquè del que es tracta és de submergir-se durant una hora en l'univers infantil passant-ho la mar de bé. La ingenuïtat, la crueltat, la innocència i l'estupefacció davant el món desperten la sorpresa i la rialla del públic. La imaginació no té límits. Assassinats, jocs, altres universos, princeses i castells, personatges literaris com ara Don Quijote van desfilant a les mans d'unes intèrprets lliurades a la causa de la peça coral. I no sempre amb els finals clàssics. Hi ha qui es permet acabar amb aquell «i es van casar» afegint-hi i «com no tingueren fills van viure tranquils i bé». O desmitificant el malvat drac, que, davant les queixes d'un rei pobre perquè volia endur-se la princesa, «per no escoltar lamentacions se'n tornà a la seva cova».
El titellaire argentí Javier Villafañe (1909-1996) va recórrer Castella i Lleó i Aragó als anys vuitanta i a cada escola on actuava demanava als nens que escrivissin un conte. Milers de contes més tard els publicà en forma de llibre. La companyia aragonesa Viridiana n'ha fet una tria de 60 per pujar-los a l'escenari. És Villafañe convertit en titella qui inicia l'espectacle, deixant pas a les cinc actrius que aniran interpretant les històries. La posada en escena és austera, el blanc és el color predominant, fins i tot en el vestuari, i només hi ha espai per a la paraula i, en determinats moments, per a la presència d'algun objecte o per al joc audiovisual. Aquest és un espectacle de justa mesura, senzill, sense pretensions, que agradarà a tot tipus de públic perquè del que es tracta és de submergir-se durant una hora en l'univers infantil passant-ho la mar de bé. La ingenuïtat, la crueltat, la innocència i l'estupefacció davant el món desperten la sorpresa i la rialla del públic. La imaginació no té límits. Assassinats, jocs, altres universos, princeses i castells, personatges literaris com ara Don Quijote van desfilant a les mans d'unes intèrprets lliurades a la causa de la peça coral. I no sempre amb els finals clàssics. Hi ha qui es permet acabar amb aquell «i es van casar» afegint-hi i «com no tingueren fills van viure tranquils i bé». O desmitificant el malvat drac, que, davant les queixes d'un rei pobre perquè volia endur-se la princesa, «per no escoltar lamentacions se'n tornà a la seva cova».
No hay comentarios:
Publicar un comentario